L'esglèsia de sant jaume
L’església, dedicada a Sant Jaume, patró de Calaf, va inaugurar culte l’any 1639, tot i això les obres duraren pràcticament un segle, fins a l’any 1720. Es tracta d’un edifici d’una única nau de grans dimensions, 40 m x 12,5 m i quasi 20 m d’alçada. Té dotze capelles laterals situades entre els contraforts, una de les quals dóna accés a la capella dels Dolors, construcció que, en inici, era independent i que va ser afegida a l’edifici a finals del segle XVIII. Sota el presbiteri s’hi va construir la cripta de Santa Calamanda, de planta semicircular, on l’any 1649 es van traslladar les relíquies de la santa.
L’edifici recull encara la tradició gòtica, visible especialment a la volta de creueria, però a la seva construcció s’insereix dins l’època renaixentista. El portal actual és obra del segle XX.
Els retaules, les imatges i el magnífic orgue de l’església van desaparèixer l’any 1936 en el context de la Guerra Civil. El retaule de l’altar major fou substituït l’any 1951 per les pintures que es conserven actualment.