PATRIMONI

calaf del cel

esglesia

Església de Sant Jaume

Edifici d’estil gòtic tardà, amb 40 m de profunditat, 12,5 m d’amplària i 20 d’alçada. Va ser inaugurada l’any 1639, tot i que les obres van continuar durant algun temps més.

esglesia sant jaume

campanar

El campanar

El campanar l’element que descata per sobre de tots els altres, es va acabar de construïr en una època molt posterior a l’església, l’any 1889. El campanar té una alçada de 56,60m. Les vistes des del cap de munt són les millors de la ciutat, i el podeu visitar en una de les nostres visites guiades.

campanar

castell

El castell de calaf

Construït fa gairebé un miler d’anys, al voltant del 1015, la fortificació calafina s’alça fins als 714 metres, amb murs que arriben als 10 metres de longitud i 3 metres de gruix, números que denoten que és un castell notable. Està situat en un punt estratègic, ja que comunica amb una via que es dirigeix al nord de Catalunya i un altra en direcció contrària, cap a la Catalunya Central i les terres de la Segarra. És al Carrer Xuriguera, 42.

NOVETAT 

Des de finals de 2022 també es pot realitzar una visita guiada en realitat virtual (3D).

Excepte festius (Nadal, Sant Esteve i Any Nou) 

Punt de sortida des de l’Oficina de Turisme 

Cal reserva prèvia. Reserves o més informació:

93.868.08.33 o calaf.turisme@calaf.cat

Preu 8(realitat virtual) i  2 (visita normal)

Menors de 10 anys en visites familiars – gratuït   

castell

hospital

L’Hospital de Calaf

Edifici situat al peu del castell. Destaca per l’alta Torre Quadrada, formada per carreus escaironats, i per d’altres estances com l’església. L’edifici ha estat rehabilitat i reconvertit en Centre Cívic, que alberga el Centre de Recursos per a l’Ocupació i una sala polivalent per acollir conferències i exposicions.

hospital_gran

plaça

Plaça gran

L’antic indret on es feia el Mercat de Calaf, situada al davant de l’església, la plaça Gran és envoltada per edificis construïts sobre porxos, uns d’arcs de mig punt i d’altres d’arc rebaixat.

plaça gran calaf

portal

Portal de l’Hospital i de Xuriguera

Els portals de l’Hospital i de Xuriguera són propis dels orígens de Calaf. En la imatge podreu observar el de l’Hospital.

portal_hospital

ermita

L’ermita de Sant Sebàstia

És un edifici religiós considerat Bé d’Interès Local, situat al turó de Sant Sebastià. És d’una arquitectura senzilla, on hi destaca l’arc de mig punt a la porta de l’entrada i el seu campanar d’espadanya o de cadireta. Es va construir l’any 1690, en agraïment per haver salvat el poble calafí de la pesta negra l’any 1651. Actualment, s’hi celebra un aplec cada 1 de maig.

ermita de sant sebastia

cases

Cases senyorials

Al voltant de la plaça Gran i al carrer de Sant Jaume es poden observar diverses cases senyorials.
Altres cases importants són can Segarra, situada a l’extrem del carrer Ravalet —on va néixer Laureà Figuerola—; la casa pairal Farrera, documentada del segle XI; o la Torre, situada prop de la carretera de Solsona amb una típica estructura de casa pairal.
cases senyorials

convent

Convent de Sant Francesc

Amb una arquitectura barroca, el convent de Sant Francesc va ser construït pels franciscans entre l’any 1715 i el 1729, després que el solar on està ubicat, a l’antic Priorat Canonical de Sant Jaume de Calaf, fos abandonat quan l’església es va traslladar al centre del poble. En destaca, encara que amb un estat precari, la porta barroca d’accés d’estil classicista, flanquejada per columnes adossades i timpà semicircular.

El convent es va funcionar de manera precària durant el Trienni Liberal (1820-1823), quan va ser exclaustrat i va ser abandonat al 1835, any de les desamortitzacions. Va patir una ocupació militar durant les guerres carlines i, des d’aleshores, el seu estat s’ha anat deteriorant. De fet, actualment, només se’n conserven només els murs exteriors de l’església i el claustre d’un sol pis, amb pilars i motllures clàssiques. Està al carrer del rentador.

convent de sant francesc

convent

Casa de Laureà Figuerola

Laureà Figuerola i Ballester (Calaf,  1816 – Madrid,  1903) fou un economista i polític català, que estudià filosofia i dret. És conegut per la creació de la unitat monetària de la pesseta. Fou el primer doctor en dret sortit d’una universitat espanyola.

Aquesta era la seva casa que passa a formar part del patrimoni calafí.

Casa figuerola