Monas (unit)

Any: 1995 

Autor: Christina Sarantopoulou  – Agrinio (Grècia), 1952

Una xarxa, un teixit de filferro, un himne, amb funcions duals: amaga i al mateix temps desvetlla, coincideix i diferencia, però sempre funcionant com un límit a la inespecifitat, una estança per a l’oració que decideix sobre res però al mateix temps imposa:

“Aquell qui amb filferro vulgui cuirassar la seva vida, no la podrà conservar ni canviar”

L’empremta digital enroscada, envoltant el camp en què l’artista manté la seva ànima en captivitat.

Una red, un tejido de alambre, un himno, con funciones duales: esconde y revela al mismo tiempo; coincide y diferencia, funcionando siempre como un límite frente a la inespecificidad, una estancia para la oración que no decide sobre nada, pero que al mismo tiempo, impone:

“Quien con alambre quiera acorazar su vida, no la podrá conservar ni cambiar”

La huella digital enroscada, enrollada alrededor del campo en el que el artista mantiene su alma cautiva.

A web, a wire net, a hymn, with dual functions:
It hides and at the same time, reveals, coincides and differentiates, but always working as a limit to the non-specificity, a residence for the prayer that does not decide anything, but at the same time imposes:

“Whoever, who with wire wants to shield his life, will not be able to keep it or change it”.

The twisted fingerprint surrounds the space in which the artist keeps his soul in captivity.

Un filet, un tissu de fil de fer, un hymne, avec double fonction: il cache et, en même temps, il dévoile, coïncide et distingue, mais en fonctionnant toujours comme une limite à l’inespécifité, une pièce pour la prière qui décide sur rien mais, en même temps, impose: “Celui qui veut cuirasser sa vie avec du fil de fer, ne pourra ni la conserver ni la changer”.

L’empreinte digitale enroulée, entourée le champ où l’artiste maintient son âme en captivité.