HISTÒRIA DEL MERCAT DE CALAF

 

Qui no ha sentit mai l’expressió «això sembla el mercat de Calaf» quan hi ha molt de xivarri en algun lloc? La frase prové de la llegenda escrita per l’escriptor i poeta Apel·les Mestres (1854 – 1936) quan el 1895 va publicar el volum Tradicions dins la col·lecció Folklore Català de la Tipografia Espasa & Cia de BCN i, posteriorment, Ramón Sala la representaria en forma d’auca.

El que sabem del cert és que el mercat de Calaf existeix, com a mínim, des del 1226, gràcies al testament d’en Bernat d’en Blanc que afirma que «tenia unes cases a la vila i unes altres al mercadet de Calaf (fora de les muralles)». Tot i així, el filòleg Joan Coromines (1905 – 1997) conclou que el mot àrab chalaf és un nom comú que vindria a significar «permuta, transacció, mercat», per tant tindria el mateix significat que el grec empóiron (mercat: origen d’Empúries). D’aquesta manera Coromines assenyala que el mercat de Calaf tindria els seus orígens ja durant el domini musulmà (fins ben entrat el s. X).

 

Imatge del mercat de Calaf a la Plaça Gran. Entre 1900 i 1915. Autor desconegut.
Imatge del mercat de Calaf a la Plaça Gran. Entre 1900 i 1915. Autor desconegut.

Des de llavors, el mercat de Calaf ha tingut moments de tot. Per exemple, durant el segle XVI el volum d’intercanvis va augmentar considerablement fins el punt de ser considerat un dels més importants de la Catalunya central i occidental. Aquest increment va ser possible, segons la historiadora Marina Galí, gràcies a la producció de cereals de la vila, ja que en aquell moment es pagava car i era un producte bàsic per l’exportació. De forma paral·lela, aquest increment va anar acompanyat d’un increment demogràfic i de reformes urbanístiques com la fundació de l’hospital.

Un altre moment històric rellevant del nostre mercat va ser durant el segle XVIII, aquest cop va venir donat per les relacions comercials que es van establir amb l’Aragó. Segons la historiadora Assumpta Muset, el decret de Nova Planta i l’assimilació al règim legislatiu castellà atorgava als catalans els mateixos drets i obligacions que a la resta de súbdits espanyols. D’aquesta manera donava als catalans, a nivell comercial, un evident avantatge davant altres competidors estrangers. En aquest context també hi va influir la desaparició de les duanes interiors i la imposició del cadastre, ja que van fer que les famílies cerquessin compradors per als seus excedents agrícoles i manufacturers, fins el punt de provocar un èxode de traginers i comerciants calafins cap a terres aragoneses on es van encarregar de la redistribució de béns de consum de producció catalana i de l’extracció d’excedents agropecuaris cap al Principat. La força comercial de la vila era tan destacada com ho demostra el fet que prop de 150 persones es van dedicar a l’activitat comercial durant el segle XVIII. Posteriorment, però, al segle XIX es va produir una reducció del comerç a causa de les guerres.

 

Finalment, cal dir que històricament, el mercat de Calaf es va celebrar fins el segle XX a la Plaça Gran. Des de llavors, però, per motius d’espai es va traslladar al Raval de Sant Jaume, lloc on es celebra encara a dia d’avui cada dissabte de 9h a 14h, excepte si és festiu.