Les notícies històriques que coneixem, tot i la proximitat amb el municipi romà Sigarrensis i les afirmacions dels cronistes romàntics, s’inicien a començaments del segle XI, en el context de la repoblació. Calaf, ben aviat, quedarà vinculada a la família dels Cardona.

A finals del segle XI gaudirà de moneda pròpia (com a nota curiosa podem destacar el fet que Calaf i Sant Martí Sesgueioles comparteixen l’honor d’haver emès els primers bitllets del món, confeccionats en fulls de plàstic, l’any 1937). Les primeres notícies documentals del mercat i les fires ens apareixen al segle XIII.

Fent un recorregut per la seva història ens hauríem d’aturar en episodis com la Guerra Civil catalana i la batalla de Calaf (1465) o la Guerra de Successió. Serà als segles XVII i XVIII quan la vila es convertirà en un important centre cerealístic, ramader i d’intercanvi.

Es comercialitzarà amb l’Orient i Amèrica. D’aquesta època són alguns dels elements més representatius del patrimoni arquitectònic: l’església parroquial de Sant Jaume, d’estil barroc amb 40 metres de llargada, 12,5 metres d’amplada i 20 metres d’alçada, que fou inaugurada al culte l’any 1639, substituint l’antiga església de Sant Pere del castell en les funcions parroquials; l’actual campanar de 56,60 metres d’alçada, acabat l’any 1889, és un símbol d’orgull per als calafins; el convent de Sant Francesc, edificat entre els anys 1715 i 1729 sobre l’antic Priorat de Sant Jaume, constitueix un element d’interès; algunes cases senyorials com casa Mensa, casa Nadal, casa Cortadellas, can Segarra, can Torrescasana… Altres elements d’interès d’una cronologia diferent són l’Hospital, el Castell, la Plaça Gran —declarada l’any 2003 Bé Cultural d’Interès Nacional—, els Portals de la Vila o la Torre, situada prop de la carretera de Solsona, amb una típica estructura de casa pairal.

El segle XIX farà importants aportacions a l’actual configuració urbanística de la població. L’explotació minera, el ferrocarril —la línia Barcelona-Lleida és inaugurada l’any 1861—, la fil·loxera, la creixent indústria tèxtil o la indústria terrissaire són alguns capítols d’una història força recent.

De Calaf… al món

Alguns calafins il·lustres són:

• – Laureà Figuerola , instaurador del sistema monetari de la pesseta, teòric i defensor de les teories lliurecanvistes i ministre de finances;

• – Pere Jorba i Gascó , fundador dels magatzems Jorba, primer a Manresa i més tard a Barcelona;

• – Alexandre de Riquer i Inglada, polifacètic artista modernista;

• – Apel·les Metres , que va escriure una rondalla que reflexa alguns dels trets característics de la vila i que va donar lloc a la coneguda dita que s’utilitza per definir una situació de molt rebombori que no permet que la gent s’entengui: “Això sembla el mercat de Calaf”;

• – i, més recentment, el cantautor Celdoni Fonoll.

Aquí hi trobareu el fascicles d’aquest complet treball, elaborat per l’historiador calafí Jaume Mas