Escala de la vida

Any: 1995

Autor: Beate Honsell-Weiss – Berlín (Alemanya), 1952

Un poble, una paret, un carrer, vinculats a un altre element: l’espiritualitat i l’ésser humà

Es pot veure l’espai urbà com una escala de la vida, un símbol de transitorietat, de pas per l’existència que ens porta irremissiblement a la mort.

Representat per 3 escales de 3, 5 i 6 esglaons; cadascú viu la seva escala de la vida que condueix inexorablement a l’altra banda del mur, l’espai desconegut. Però en el camí deixa la seva petjada: l’ombra blava que cada esglaó projecta a la paret quan brilla el sol.

Un pueblo, una pared, una calle, unidos entre sí por otro elemento: la espiritualidad y el ser humano.

Se puede ver el espacio urbano como una escalera de la vida, un símbolo de transitoriedad, de paso por la existencia que nos lleva irremediablemente hacia la muerte.

Representado por 3 escaleras de 3, 5 y 6 escalones, cada persona vive su propia escalera de la vida, que le lleva inexorablemente hasta el otro lado del muro, hacia un espacio desconocido. Pero en el camino dejamos nuestras huellas, una sombra azul que cada escalón proyecta en la pared cuando el sol difunde a través de él.

A city, a wall, a street, linked to another element: the spirit and the human being.
One can see the urban space as a staircase of life, a symbol of transience, passing through an existence that leads us irresistibly to death.

Represented by 3 stairs of 3, 5 and 6 steps; each individual lives his staircase of life, leading inexorably across the wall, an unknown space. On the way, he leaves his fingerprint: the blue shade that each step projects on the wall when the sun shines through it.

Un village, un mur, une rue, liés à un autre élément : la spiritualité et l’être humain.

On peut voir l’espace urbain comme une échelle de vie, un symbole transitoire de passage dans l’existence qui nous amène irrésistiblement à la mort.

Représenté par 3 échelles de 3, 5 et 6 marches; chaque individu vit son échelle de vie qui conduit inexorablement de l’autre côté du mur, un espace inconnu. Néanmoins, sur le chemin il laisse sa propre empreinte: l’ombre bleue que chaque marche projette sur le mur lorsque le soleil brille.